/ Ajuntament
Dilluns, 25 de març de 2019
RUTA PER LES ESCOLES DE NINES DE CALVIÀ I CAMINADA DE CALVIÀ A PEGUERA
El diumenge 24 de març es van dur a terme dues activitats relacionades amb les mestres de les escoles de nines de Calvià: una ruta per les escoles de nines del poble i una caminada de Calvià a Peguera en homenatge a la mestra Maria Salvador Senchermés.
Consulta més informació aquí: ISSUU i PDF
Ruta per les escoles
Recorregut per Calvià Vila per les cases on es trobaven les escoles de nines a càrrec de Manel Suárez. Durant el recorregut, es van veure les plaques que s'han posat a les façanes de les antigues escoles.
La primera escola pública al terme de Calvià data de 1838. L’escola de Ca ses Monges, de nines, funcionà des de 1840. Molts d’infants eren obligats a anar a fer feina per aportar un sou a l’economia familiar. A Calvià el problema fou tan greu que l’Ajuntament, el 29 d’octubre de 1924, féu públic un ban «recordando a los padres la obligación que tienen de enviar a los niños de seis a catorce años a la escuela».
L’any 1934 l’Ajuntament de Calvià aprovà la construcció de dues escoles noves: una a Calvià i una altra as Capdellà. El pressupost de 41.500 pessetes resultava inabastable i es prengué una decisió absolutament innovadora: fer un referèndum vinculant entre tots els veïns i veïnes per conèixer la seva opinió sobre l’endeutament que es faria emetent obligacions de 500 pessetes cada una, que es posarien a disposició dels homes i dones dels dos pobles. Malauradament, el cop d’Estat i la posterior repressió paralitzaren tot el procés.
La nova escola de Calvià s’inaugurà a finals dels anys seixanta, i la des Capdellà, l’any 1982.
Caminada de Calvià a Peguera
Es va fer una caminada en homenatge a la mestra Maria Salvador Senchermés, qui fou anomenada mestra de l'escola de nines de Calvià, rememorant el camí que recorria.
Mestra a Calvià de 1936 a 1939, abraçava un ideari polític i pedagògic absolutament allunyat del que el bàndol nacional defensava i volia implantar. Aplicà noves metodologies educatives a l’aula i tenia el títol de mestra de català. Participà al Congrés Mundial de Pedagogia de Niça on conegué personalitats educatives com Rosa Sensat, o les pràctiques educatives de M. Montessori i E. Decroly.
Treballava l’atenció integral de l’alumnat i els vespres quedava a l’escola per fer repàs a les nines majors de 14 anys que volien continuar estudiant. Donà a conèixer l’obra del prohibit Antonio Machado i textos de Voltaire. De fet, una de les principals acusacions del rector de Calvià fou de pràctiques volterianes dins l’aula.
Un cop acabada la guerra, Maria Salvador va poder tornar al grup escolar Pere Vila de Barcelona després d’haver passat per la comissió depuradora del Magisteri. A les seves memòries, la mestra omet de manera intencionada el capítol dedicat a la seva estada a Calvià perquè, segons deia, li feia massa mal, tot i que el seu record perdurà entre totes les seves alumnes.
