/ Ajuntament
Divendres, 7 d’octubre de 2022
CONCLOUEN LES VI JORNADES ABOLICIONISTES SOBRE PROSTITUCIÓ DE CALVIÀ
Aquesta tarda s’han clausurat, al Casal de Peguera, les VI Jornades abolicionistes sobre prostitució organitzades per l’Ajuntament de Calvià i que ha reunit persones i entitats expertes i veus autoritzades que han reflexionat durant aquests dos dies en torn de la temàtica proposada enguany: La banalització del trauma, del mite de la puta feliç a l’eufemisme de la treballadora sexual.
La tinenta de batle de Cohesió Social i Igualtat, Nati Francés, ha fet el tancament de les jornades després de la intervenció de Towanda Rebels, Educando Proteges i Dale una Vuelta, que han fet aportacions pel que fa a Bones pràctiques per lluitar contra la indústria de l’explotació sexual. Nati Francés que ha assenyalat que "A Calvià hem dit sempre que som abolicionistes, que no hi ha cap altre camí", ha afirmat que "ens en anam d'aquestes jornades amb les mans i la ment plenes de formació", agraint les aportacions a totes i tots els assistents .
A la sessió del matí han pres part de la jornada l’escriptora, periodista i activista Kajsa Ekis Ekman, amb la conferència Onlyfans, sugardaddies i tracta de persones. Què hi ha de nou en la indústria del sexe?, alertant que aquestes ‘noves modalitats’ segueixen essent formes de prostitució, de transacció per sexe o una forma de prostitució digital. En la seva intervenció, ha remarcat la importància de posar el focus de l’estigma damunt dels puters i no damunt les dones prostituïdes, posant l’exemple del que ha succeït a Suècia amb la llei abolicionista aprovada fa 23 anys. Així mateix ha volgut desmuntar mites com el de treball sexual, sugardaddies o Onlyfans, asseyalant que al darrere d’aquests mites també hi ha una indústria sexual.
Per la seva banda, la periodista i investigadora Ana Bernal-Triviño ha advocat per lluitar contra els errors i mentides de la informació sobre prostitució en els mitjans i anar cap a una informació abolicionista, vinculant sempre la prostitució a les xarxes criminals que hi ha al darrere, posant el focus en el ‘comprador’ i en el proxeneta, posant l’accent en els drets humans de les dones, i no perdent mai la contextualització del sistema en quant a la desigualtat, el gènere i la pobresa.
