Conoce CalviÃ
Localització i accessos
Aquest jaciment es localitza al turó que està a l'esquerra de l'entrada del golf de Santa Ponça, al costat de la rotonda. Aquest assentament s'ubica a un petit turó de poca altura format per una duna fòssil consolidada, situada a l'esquerra de l'entrada del Golf de Santa Ponça. Fins el segle XVIII el turó estava envoltat d'una zona d'aiguamoll i pantans i a l'actualitat encara s'observen petites zones humides.
Descripció del jaciment
És un jaciment amb unes característiques pròpies que el converteixen en únic, per el moment, a Mallorca. Es tracta d'un assentament talaiòtic però exerceix les funcions típiques d'un assentament coster, desenvolupant activitats comercials, de emmagatzematge, d'intercanvi, de manufactura i funcionament com centre de redistribució intermediari entre el comerç a gran escala protagonitzat per els factors púnics i les poblacions indígenes talaiòtiques.
Les edificacions de la factoria es concentren al cim del turó, especialment a la seva meitat oriental. L'erosió ha afectat de manera greu a part del turó per això, probablement han desaparegut un número indeterminat d'estructures.
La tècnica de construcció arquitectònica és la pròpia dels assentaments indígenes amb murs de doble parament omplerts de restes de la construcció i de terra, a pesar que les pedres són d'unes dimensions més reduïdes que les que conformen la majoria d'estructures talaiòtiques. Es tracta d'un conjunt d'habitacions amb plantes de tendència absidal o quadrada amb el lloc posterior de la façana lleugerament arrodonit. Aquestes habitacions es disposaren al voltant d'un espai central que organitza la distribució de tot l'assentament. Aquests edificis tenien les cobertes de troncs i canyes impermeabilitzades amb argila.
Documentada arqueològicament amb el descobriment de restes de barra amb marques vegetals. Aquesta coberta estava sostinguda per pals de fusta de pilars que tenien un basament de pedra per evitar la humitat. A l'exterior d'aquestes edificacions es construïren porxos o zones cobertes però no completament tancades.
Pareix ser que cap de les dependències pot ser considerada a la vida domèstica en el sentit estricta, és a dir, com una unitat arquitectònica destinada a la vida domèstica de grups familiars. Probablement els veritables habitats de les gents que ocuparen el Turó de Ses Abelles es trobava a l'assentament del Puig de Sa Morisca.
Entre les activitats que les excavacions arqueològiques pogueren documentar destaquem les següents:
1.Activitats d'emmagatzematge, comercialització i distribució:
Els productes d'importació trobats a la factoria superen en gran quantitat les necessitats quotidianes dels seus ocupants. És necessari pensar que el jaciment fou un actiu centre comercial que rebia les càrregues de les mercaderies portades per els comerciants púnics que no només comerciaven amb els seus productes sinó que també actuaven com intermediaris i redistribuïdors de productes procedents de tercers (grec - italians, etc.)
Lògicament, l'activitat comercial necessita d'unes feines d'emmagatzematge i redistribució posterior dels productes entre les poblacions de l'interior de l'illa. Segurament, al Turó de Ses Abelles dins d'aquest esquema conjunt a totes aquestes labors d'emmagatzematge es fes una tasca de mercat al detall amb la redistribució de petites quantitats de vi, oli, etc. i probablement algunes ceràmiques a torn com a un producte valuós dins de les comunitats indígenes que no utilitzaven el torn. Moltes de les àmfores i envasos industrials quedaven a la factoria i eren reutilitzades per guardar altres mercaderies. Aquest fet ens indica que bona part d'aquest intercanvi es realitzava a la mateixa factoria a on anirien persones d'altres poblats per a obtenir determinats productes.
2.Activitats de transformació artesana o manufactura.
Entre les diferents activitats de transformació documentades a la factoria del Turó de Ses Abelles es necessari destacar les que fan referència el batre de gra amb molins autòctons i de rotació importades. El gra es guardava a àmfores que buides del seu contingut original eren utilitzades com contenidors.
A una habitació es documentà un forn probablement dedicat a l'elaboració de pa ja que no es documentaren les restes que altres activitats com la cocció ceràmica o la metal·lúrgia solen deixar (restes d'escòria, ceràmiques defectuoses o cremades, etc.)
La documentació de nombroses peces de telar trobades a una de les dependències reflecteixen l'existència d'activitats manufacturades relacionades amb la fabricació de teixits. La presència a altres habitacions d'una gran pila d'arena amb un canal al seu fons, fan pensar també en l'existència d'activitats complementàries a la confecció de teixits com són la de rentar i tenyir la llana. Totes aquestes activitats quadren perfectament a una societat a on la ramaderia té un important pes dins del seu esquema econòmic.
A la factoria del Turó de Ses Abelles també es realitzaren activitats metal·lúrgiques que necessitaven un baix nivell tecnològic, com són la recuperació de plom i la seva posterior fondre's per a aconseguir filaments que servien entre altres coses per a reparar les vaixelles rompudes. També existeixen alguns detalls que recorden l'existència de nòduls de mineral de ferro, que es localitzen de forma natural en els terrenys propers al jaciment. Aquests nòduls de ferro es canviaran amb els mercaders púnics per altres productes.
EEn definitiva, estem davant un jaciment paradigmàtic i únic per el moment a Mallorca i que demostra l'existència d'un alt nivell de relacions entre em món indígena i el púnic, de fet la seva existència no tindria raó de ser si no s'entén dins d'aquesta relació de caràcter colonial.
Dins de les relacions comercials i econòmiques d'una situació colonial, la factoria del Turó de Ses Abelles tindria un clar paper d'intermediari entre el comerç a gran escala realitzat per els mercader púnics als assentaments costers i a la redistribució al detall d'algunes mercaderies algunes d'elles prèviament manipulades, tornar a envasar o transformades.
Les causes de l'abandonament final no estan molt clares però dos són els factors que pareixen haver influenciat: per una altre part el canvi en els contactes comercials dels indígenes amb l'exterior degut a la conquesta romana que implica noves relacions de dependència diferents. Per una altre part s'observa un canvi en el sistema de dunes que formen l'actual platja de Santa Ponça i que pogué dificultar l'accés als vaixells al jaciment. De totes formes el registre arqueològic documentat al jaciment convida a pensar en un abandonament ràpid però no violent d'aquest important centre de manufactures i redistribució.
Les excavacions no han proporcionat dades precises sobre la fundació del assentament. És possible que en els moments inicials de les activitats comercials i artesanes es puguin remuntar als darrers anys del s. II a. C.
Damunt del turó ja existien estructures indígenes que foren realitzades en part amb l'edificació posterior de la factoria. Aquesta factoria desenvolupa la seva activitat al segle II, especialment entre el 150 i el 120 a. C. El fet de què moltes de les ceràmiques, en especial les àmfores, es documentaren en contextos d'abandonament tornades a utilitzar en ús de tipus secundari, fa que moltes d'aquestes peces poguessin perdurar dos o més generacions una vegada que ja havien desaparegut dels circuits comercials regulars.
Els materials més moderns que ens poden donar informació sobre un moment d'abandonament ens situen a un moment imprecís de la primera meitat del segle I a. C. (Campaniense A tardia, platos de campaniense ánforas lamboglia 2).
