VI Jornades abolicionistes sobre prostitució

Dijous, 6 d’octubre de 2022

VI JORNADES ABOLICIONISTES SOBRE PROSTITUCIÓ ORGANITZADES PER L’AJUNTAMENT DE CALVIÀ

La banalització del trauma: del mite de la puta feliç a l’eufemisme de la treballadora sexual

Aquest dijous han començat les VI Jornades sobre prostitució que tindran lloc avui i demà, al Casal de Peguera. El batle de Calvià, Alfonso Rodríguez Badal, ha donat la benvinguda a les Jornades, junt amb la directora de l’IbDona, Maria Duran, que enguany tracten sobre La banalització del trauma: del mite de la puta feliç a l’eufemisme de la treballadora sexual.

La conferència inaugural ha anat a càrrec anirà a càrrec de l’artista visual i experta en comunicació Yolanda Domínguez, que ha dissertat sobre La normalització de la violència a la cultura visual, posant de manifest com a través de l’art, de la publicitat, de les pel•lícules, de la moda, dels mitjans, la dona ha estat cosificada front la figura de l’home, i com, al llarg de la història d’aquestes disciplines s’ha valorat la dona com un cos sexual.

A continuació, la musicòloga i consultora de gènere Laura Viñuela ha fet un repàs per la música explicant com s’ha tractat la prostitució o la dona prostituïda al llarg de la història, des d’una mirada romantitzada de molts cantautors, fins a una mirada agressiva i violenta cap a la dona en alguns estils com el trap. Sempre assenyalant la dona prostituïda, la puta, mai el puter.

En la jornada d’avui també ha participat la delegada del Govern d’Espanya contra la violència de génere, Victoria Rosell.

Estudi de l’impacte de les xarxes socials
A les jornades s’ha presentat l’Estudi de l’Impacte de les xarxes socials. Anàlisi del discurs i del seu impacte social en les relacions interpersonals d’adolescents i joves de Calvià, a càrrec del doctor en Sociologia i Filosofia, Lluís Ballester, i la cap del Servei d’Igualtat de l’Ajuntament, Sandra Sedano.

A l’estudi hi han participat 774 joves de tots els nuclis de població del municipi matriculats i matriculades en ESO, batxiller i cicles formatius.

Segons es desprèn d’aquest anàlisi, més del 50% no xerra amb ningú sobre temes de xarxes socials per qüestions de confiança. Les persones que més confiança donen en relació a aquest aspecte són les mares. Destaca la falta de referents de confiança per als i les joves de major edat (15-18 anys).

Les quatre xarxes socials més utilitzades, amb molta diferència, són les quatre més conegudes: Instagram (70%), TikTok (66,45%), WhatsApp (58,82%) i YouTube (47,50%).

Un 50,3% de les i els adolescents consulten diverses vegades al dia les seves xarxes a través, bàsicament, dels mòbils. Quant al nivell d'hores diàries de dedicació, es elevat: el 44,2% hi dediquen més de 20 h/dia.

Les pràctiques identificades a les xarxes inclouen molta comunicació sobre continguts privats, essent la preocupació per la privacitat una prioritat per a elles i ells. Una de les experiències més tòxiques de les xarxes és la convidada a fer coses que no agraden. Un 22,4% de les i els adolescents declara haver estat convidat a fer “coses que no li agraden”, que no volen fer. En relació a aquestes experiències hi ha una major exposició per part de les dones adolescents. La majoria reaccionen a aquests missatges no fent cas (58,2%). Quan demanen ajuda ho fan als pares i mares, a les seves amistats o al professorat.

L'ús problemàtic de les xarxes socials entre l'alumnat adolescent de Calvià té una prevalença inferior a la referència de l'Estat, amb un 11,3%. Aquest nivell es clarament superior en el cas de les dones (13%) que en el dels homes (9,5%).

Cartell de les Jornades   Declaracions del batle   Declaracions de la tinenta de batle N. Francés